La política finlandesa de comunicacions ha arribat a un punt d'inflexió: davant del canvi en la realitat social (les telecomunicacions van deixar de ser un luxe per a convertir-se en una necessitat) i una dinàmica comercial que no garanteix que els constants avenços en el desenvolupament de les xarxes s'implantin homogèniament a tot el país, s'imposa un replantejament de les estratègies que permeti al sector públic adoptar mesures més decisives per garantir unes infraestructures regionals equitatives. En aquest informe oficial es proposa que el sector públic (Estat, regions i municipis) ofereixi subvencions a les empreses que emprenguin mesures (inviables des d'una perspectiva exclusivament comercial) per millorar la xarxa de telecomunicacions i permetre que tots els ciutadans disposin per al 2015 d'accessos a xarxes de fibra òptica o de cable amb velocitats de connexió de 100 Mb. Previ a l'assoliment d'aquest objectiu, la velocitat de connexió de banda ampla, inclosa en l'obligació de servei universal, ha d'elevar-se a un terme mitjà d’1 Mb/s abans que finalitzi el 2010.

El Govern britànic ha publicat un pla per garantir que el país ocupi un lloc en l'avantguarda de l'economia digital mundial. L'informe planteja cinc objectius bàsics: 1) Millora i modernització de les xarxes digitals; 2) Assolir un dinàmic clima d'inversió per als continguts digitals, aplicacions i serveis; 3) Assolir continguts de qualitat que serveixin als interessos, experiències i necessitats de tots els ciutadans del Regne Unit; 4) Arribar a la disponibilitat universal de les noves xarxes i la plena alfabetització digital per permetre una participació col·lectiva en la nova economia i en la societat digital; i 5) Desenvolupar les infraestructures i les capacitats que permetin l'ús en línia generalitzat dels serveis públics i que garanteixin una interfície contínua de negocis amb l'Administració. L'informe conté més de 20 recomanacions, incloent propostes específiques sobre les xarxes de pròxima generació, l'accés universal a la banda ampla, la creació d'un segon proveïdor de servei públic; la modernització de la gestió de l'espectre radioelèctric; el futur de la ràdio digital; un nou enfocament per als drets de continguts digitals; i millores en la distribució digital dels serveis públics.

Els autors del document proposen a les noves autoritats nordamericanes un pla per a promoure el desplegament d'una moderna infraestructura de banda ampla nacional que proporcioni substancials avantatges econòmics a curt i llarg termini i contribueixi a crear desenes de milers de noves ocupacions en el sectors de les telecomunicacions i les tecnologies. Particularment, aquestes polítiques beneficiarien a les zones rurals copejades per l'actual recessió; elevarien la posició global del país en l'adopció de banda ampla; augmentarien a curt termini el consum per part de les llars de baixos ingressos amb nens en edat escolar; i assegurarien un desenvolupament econòmic a llarg termini mitjançant la incorporació d'aquests sectors a l'economia digital. El pla destaca cinc àrees prioritàries: l'Amèrica rural; els usuaris de baixos ingrés; la competitivitat global; l'educació; i l'assoliment d'estàndards adequats de qualitat, assequibilitat i competència. El cost total de les polítiques de l'estímul descrites, que s'aplicarien durant tres anys, s'estima en 44 mil milions de dòlars.

L'objectiu principal de l’INNO-Policy TrendChart és explicar com els Estats membres de la UE dissenyen i apliquen les polítiques d'innovació en resposta als desafiaments específics inherents als seus sistemes nacionals. Aquest informe proporciona una síntesi del treball fet per la xarxa d'experts en innovació d'aquest grup durant 2008. S'analitzen els desafiaments i les respostes polítiques des de la perspectiva de la tipologia de les fallades detectades en els sistemes de la innovació: de mercat, de capacitat, institucionals, de xarxes, de l'entorn i de les polítiques. També s'estableixen categories de països segons la importància que donen als plans d'innovació (capdavanteres, seguidors, innovadors moderats). L'estudi detecta un descontentament general pel que fa als mecanismes de coordinació adoptats recentment per a plantar cara als desafiaments cada vegada més grans de la globalització i destaca al seu torn un element comú: s'imposen cada vegada més les respostes que posen l'accent en l'autonomia (institucional o regional), en l'educació superior i en un compromís amb l'excel·lència. Finalment, es planteja la necessitat de no centrar el focus de les polítiques d'innovació en els ajuts estatals i d'impulsar les accions conjuntes entre entitats públiques i privades que intentin elevar la demanda per la innovació.