Novena edició de l'informe de Telefònica sobre el desenvolupament de la Societat de la Informació a Espanya en el qual s'analitzen els graus d'adopció de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per part dels ciutadans, les empreses i les administracions. El document es divideix en dues parts, una dedicada a l'avaluació de la societat de la informació amb èmfasi en els usos de les TIC, els continguts i serveis, i l'entorn; i altra part on es descriu l'abast de la societat de la informació en cadascuna de les comunitats autònomes espanyoles. Com punt de partida, Telefònica destaca alguns trets característics de la societat de la informació nacional: ha augmentat en més d'un milió el nombre de llars connectades a Internet, arribant a la xifra de 7,6 milions; el 87% de les zones rurals tenen cobertura de banda ampla, mentre que la mitjana UE se situa en el 70%; el 88% de les llars amb accés a Internet es connecta a través de banda ampla, la qual cosa representa un increment de 13 punts percentuals en l'últim any; el 80% de la població té cobertura mòbil 3G; i en el sector empresarial s'arriba a un 90% de connexions de banda ampla.

El desenvolupament mundial de les xarxes de telecomunicacions ha situat a la connectivitat com un dels components claus de la infraestructura pública en general. Nous enfocaments sobre les interconnexions col·loquen a la banda ampla com un servei públic, similar a l'aigua potable (per exemple, la Chicago Digital Access Alliance, reconeix l'accés universal de banda ampla com un dret públic i la Unió Europea ho considera un servei d'interès econòmic general). La setena edició del Global Information Technology Report del Fòrum Econòmic Mundial s'emmarca dintre d'aquesta tendència mundial que reconeix la importància de la banda ampla per a la competitivitat dels països, el creixement sostingut i la reducció de la pobresa. Forma parteix d'aquest document el Networked Readiness Index (que publiquem en aquesta edició al costat del resum executiu del reporti); es tracta d'un valuós índex compost per 68 variables claus relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, la innovació, la e-capacitats, la regulació de les telecomunicacions, etc., que permet comparar la situació de 127 economies mundials. Set països europeus se situen entre els deu primers del rànquing: Dinamarca, Suècia, Suïssa, Finlàndia, Països Baixos, Islàndia i Noruega. Estats Units ocupa el quart lloc i Espanya és el nombre 31 de la llista, per darrere de França (21) i Portugal (28).

El passat mes de novembre un grup d'alcaldes i regidors de les ciutats catalanes més sensibilitzades en la necessitat de tenir unes telecomunicacions de gran capacitat com motor del desenvolupament econòmic i social, es va traslladar a les ciutats de París, Amsterdam i Nuenen para conèixer de primera mà algunes de les més importants iniciatives de desplegament de fibra òptica fins a la llar (FTTH) que s'estan realitzant a Europa. Les Jornades Ciutats Intel·ligents 2008, organitzades per Localret i la Fundació Ciutat de Viladecans i amb el suport de la Diputació de Barcelona, van permetre conèixer els aspectes polítics vinculats al desenvolupament de projectes FTTH, els models de gestió (finançament, inversió, retorn de la inversió, costos de gestió, etc.) i els serveis i continguts que s’ofereixen. En el link www.viladecans.net/ci08, poden trobar-se els documents presentats en les jornades per part de representants de l'Ajuntament de París, IDATE, SIPPEREC, la International Network of e-Communities (INEC), OnsNet i Rabobank, entre uns altres.

Des del seu llançament en 2006, aquest esdeveniment dedicat a les xarxes sense fil i a la digitalització urbana ha permès a representants de més de 100 ciutats i 50 països donar a conèixer mitjançant casos pràctics la planificació, l'avaluació, el desplegament i els desafiaments de la banda ampla municipal. Els documents presentats en l'última edició d'aquest Congrés, que es va realitzar el passat mes de novembre amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, són d'especial interès per als funcionaris públics responsables d'adoptar decisions en cinc àrees claus per a la construcció de comunitats connectades: el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat; la inclusió social i els serveis comunitaris; tràfic i transport; seguretat pública i seguretat en les llars; i salut i serveis socials. En la pàgina web de l'esdeveniment (http://www.wirelesscitiescongress.eu/) els usuaris registrats poden consultar les presentacions.

Aquest treball avala amb arguments el perfil més ecològic de les telecomunicacions i les tecnologies associades. Quin impacte tenen les omnipresents tecnologies de la informació i les comunicacions sobre l'escalfament global?, Són un sector que ajuda o dificulta la lluita contra els perills del canvi climàtic? Per a respondre a aquestes preguntes, els autors de l'informe han quantificat les emissions directes procedents dels productes i serveis TIC a partir del creixement esperat en el sector. També estudien com les TIC podrien permetre una reducció significativa de les emissions contaminants d'altres sectors de l'economia i ho quantifiquen en termes d'estalvi d'emissions de CO2 i disminució de costos. En total, les TIC poden oferir un estalvi del 15% en les emissions de CO2 previstes per a 2020, xifra que representa una proporció significativa de les reduccions recomanades per científics i economistes.